Escapada a Madrid: Visió gastronòmica

Durant el pon de desembre vaig passar un parell de dies a Madrid. Tot i que ja hi havia estat diverses vegades de petita, la capital em va sorprendre molt i estic frisant per tornar-hi, perquè amb dos dies no tens temps de veure ni la meitat del que m’hagués agradat! Tot i això, aquesta escapada em va permetre descobrir llocs molt especials. Avui, però, només us parlaré de la vessant gastronòmica de la ciutat.



El primer dia vaig dinar a un restaurant anomenat “Taberna la Dolores”, situat al barri Cortés a la plaza de Jesús. El restaurant, com tots els de Madrid, estava ple, però vam aconseguir una taula. Era el primer dia i volíem descobrir les tapas madrileñas, així que vam demanar, entre altres coses, uns calamars a la andaluza, que són ni més ni menys que calamars a la romana, una plata de pernil Ibèric, i “un matrimonio” és a dir, boquerons amb vinagre i anxoves. El que més em va fascinar va ser el pernil, era deliciós. Jo el considero el millor pernil que he provat, tingueu en compte però, que me’n queden molts per tastar.

Aquella mateixa tarda vam berenar a la plaza de Jacinto Benavente, on hi havia una fira amb paradetes nadalenques. Una de les paradetes era de fruits secs garrapinyats, i desprenia una olor que perfumava tota la plaça. Vam berenar a una xocolateria allà mateix.



Una de les coses que em va sorprendre de Madrid és la quantitat de xocolateries que hi ha, em va semblar que allà on mirava n’hi havia una. Però la que més em va sorprendre va ser la xocolateria San Ginés, que més endavant vaig descobrir que és una de les xocolateries més famoses de la capital, creada l’any 1894. És preciosa, us recomano que hi aneu a fer una xocolata amb xurros.






El sopar va ser molt senzill i ràpid a un bar de la Calle Atocha, del qual no recomano gens les patatas bravas. La patata en sí era molt bona, però la salsa que hi van posar no ho era gens.

L’endemà al matí passejant per la mateixa Calle Atocha, vaig descobrir el “Horno pasteleria América” on hi destacaven els “empiñonados”, és a dir, panellets, però aquests portaven molt pocs pinyons (la crisi afecta, i el preu dels pinyons comença a ser desorbitant).



Vam dinar un menú a la taberna “San Isidro”, situada a la calle Toledo. Tot i que vam haver d’esperar 40 minuts per tenir taula, és un restaurant molt acollidor i antic, on s’hi menja bé.

Abans de tornar cap a Barcelona vam passar per el “Mercado de Sant Miguel”, del qual em van encantar el gran nombre de paradetes de tots els tipus que hi havia. 




Des de canapés fins a xocolates o marisc. A més, és un lloc històric i preciós. Està ubicat a la plaça que porta aquest mateix nom, al costat de la Plaza Mayor.








Una de les curiositats que em va sorprendre, i que jo personalment desconeixia, va ser que els madrilenys a l’aigua natural li diuen agua del tiempo!